Daniel Villas Lacoma

El gener de l’any 2008, quan tenia 22 anys vaig emprendre un viatge en solitari a l’ Índia amb la intenció de gaudir d’un període d’oci i plaer, en aquell moment, no tenia cap inclinació espiritual.
Després d’aterrar a Delhi, la meva primera destinació va ser la ciutat de Pushkar. Curiosament, aquesta ciutat és l’única a tota l’Índia on hi ha erigit un temple en honor al Déu Brahma.

L’hinduisme considera a Brahma, Vishnu i Shiva les seves divinitats principals, també anomenades Trimurti. Cadascuna d’ elles representa un principi de temporalitat. Brahma representa l’emanació o creació, Vishnu l’estabilitat o manteniment i Shiva el principi transformador o destructor. Va ser allà on vaig rebre la primera classe de Ioga i beneït pel poder creador de Brahma, vaig iniciar camí en el Ioga.

Després de tres mesos provant diversos mètodes i professors, en diferents indrets de l’Índia, vaig arribar a qüestionar-me quelcom fonamental pel meu marc mental occidental, Quin sistema de Ioga t’ensenya “com practicar Yogasanas” de manera clara, precisa i racional? Un bon amic em va respondre: – això que busques, ho aprendràs al Ioga Iyengar.